Església de Sant Esteve

Els orígens de l’actual església parroquial de Sant Esteve es remunten a les acaballes del segle XVIII, quan els habitants de Castellar del Vallès van demanar que la seu parroquial del municipi (fins llavors situada a Castellar Vell, a  la riba dreta del riu Ripoll) fos traslladada a la riba esquerra del riu, ja que aquí era on es trobava el nucli urbà.

L’origen de l’edifici es remunta al segle XVIII, però la construcció actual va ser bastida entre els anys 1885 i 1892 per l’arquitecte Joan Martorell i Montells. Va tenir com a promotora l’Emília Carles-Tolrà, propietària de l’empresa Tolrà i posteriorment convertida en Marquesa de Sant Esteve de Castellar.  Aquest edifici és un dels exemples més destacats del neogòtic català. Per les seves extraordinàries dimensions, és conegut com la catedral del Vallès.