logo-turisme-equestre-viu-el-valles

Ruta del Pont del Masover

viu-el-valles-logo-imatge

Ruta rodejant la vil·la d’Ullastrell. És un camí circular, d’aproximadament hora i mitja de durada, que mostra el paisatge de tradició agrícola del poble, ric en diferents tipus de fruiters, que encara avui abasteixen diferents mercats de la comarca.

En aquesta ruta s’enllacen dues de les possibilitats que ofereix La Vinya: la ruta del Pont del Masover, a la zona sud del poble, per a nivell d’iniciació, i la font de Can Font, al nord, de nivell mig.

RECORREGUT

Sortim de la masia cap a la carretera, la creuem i just arran d’aquesta, a la dreta, agafem el camí que comença paral·lel a la carretera i que poc a poc se’n va separant, endinsant-se en els cultius.

De seguida ens trobarem amb uns oms de fulla petita, atzavares, oliveres i uns llentiscles de gran tamany a la dreta i un camp de figueres a l’esquerra. Al fons del paisatge veiem Collserola. Aquest camí de terreny tou i argilós va baixant suaument i el conreu canvia a vinya i oliveres fins que topem amb un altre sender, rodejat de canyes: l’agafem a la dreta i s’enfila cap a un camp de secà que fa temps que resta en guaret. Resseguim el marge del camp, marcat per una línia de fonolls, ametllers, oliveres i esbarzers. Aquest és un bon lloc per veure conills, ja que en els darrers anys han augmentat les poblacions a la zona. A la primavera, cap al tard, també podrem veure alguna perdiu.

Al tombar lleugerament a la dreta, el camí canvia de vessant, el terreny es torna més sec i és resseguit per nombroses mates de romaní, roldor i molta farigola que desprèn olor en fregar-la els cavalls amb les potes. Veiem com creixen alguns pins i alzines joves, senyal del temps que fa que el camp no es cultiva i el bosc comença a envair-lo.

Un xic més endavant, quan a la dreta es fa una mica de marge, trobarem molta orenga, entre d’altres plantes ruderals que serveixen d’atractiu per a diferents espècies de papallones, que voleien abundosament des de març fins entrada la tardor. Sobretot ens rodejaran les que reposen al sòl del camí, com les Lasiommata megera, de color ataronjat i marró.

El camí es fa més planer i veurem un seguit de caquiers (l’arbre que produeix caquis). Aquí podem notar com el camí es va fent més pedregós, amb còdols, i els pins van guanyant terreny als antics conreus. En passar pel costat de la bassa podrem veure Montserrat i el mas de Can Pagès. Agafem a la dreta i tindrem la silueta de Sant Llorenç al fons.

Rodegem l’heliport i agafem el camí a l’esquerra. Ara tornem a tenir el camí més ample i es diferencien les feixes, amb ametllers al marge dret. Abans d’entrar al mas, que ens queda elevat just al davant, agafem la pista que surt a la dreta, de manera que seguim el perfil de la casa que ens queda a l’esquerra i els horts a la dreta, amagats per una tanca de lledoners, aladern i esbarzers, que indiquen el major grau d’humitat.

El camí ara va baixant, ample, sota pi blanc, alzina i tot d’oliveres asilvestrades. A la dreta hi ha un parell de finques que queden camuflades per la vegetació. A l’altre carena, properes al poble, veiem tot de feixes ordenades, amb oliveres de cultiu. En arribar a un revolt pronunciat a la dreta, seguim cap aquí, tot i que el camí també segueix endavant. Anem baixant fins a l’espai de lleure “El Bolet”, pla i força gran, que aprofita l’ombra dels alts roures, alzines i acàcies que creixen ufanosos per la humitat del torrent. Seguim el camí, que ara es va enfilant poc a poc, al costat del marge argilós. A l’esquerra anem veient com la vegetació de ribera, de fulla caduca i més gran i tendre, segueix pel torrent, molt diferent de les alzines, arbre perenne, amb les fulles més petites, dures i d’un verd grisós, que resisteix millor la sequedat del vessant. Cap al final de la vall, veiem com s’eixampla i s’obre cap al Llobregat.

Anem seguint el camí, planer altra vegada, amb alguna casa escampada pel voltant, rodejats de pi jove i romaní. En girar el revolt veurem el poble dalt el turó. Fem un parell de revolts més i creuem un altre rierol per un pont d’obra. Just al començar aquest, a la dreta veiem la capçada d’una noguera, un gros llorer i uns quants roures, tots ells aprofitant la humitat.

El camí va pujant suaument, passant per un sector d’oliveres, figueres i vinya ben cuidats a mà esquerra. Passem pel costat d’una residència canina i trobem una cruïlla que si agaféssim cap a l’esquerra ens portaria cap a la Vall del Llobregat (Castellbisbal) i que a la dreta ens retorna cap al poble d’Ullastrell. Agafem cap aquí i als dos costats podem veure exemplars de cirerers d’arboç i alzina, alguna olivera i vinya asilvestrats i presseguers a la feixa de sota, així com cirerers a l’esquerra.

Quan el camí gira cap al nord, podem veure la carretera i a la nostra esquerra una fàbrica al costat d’aquesta i, al fons, la ciutat de Martorell, a la plana del Llobregat. Més a l’esquerra de la fàbrica, sota nostre, podem veure un seguit d’horts i una taca més grisa: un planter d’eucaliptus. Tirem fins a trobar la carretera, que hem de seguir durant uns pocs metres direcció al poble i creuar-la just sota el cementiri. Passem pel seu costat, deixant-lo a la nostra esquerra i recte trobem el camí del poble, on veurem una curiosa vista en diagonal de Montserrat. Entrem al poble i la primera casa que veiem és un antic mas restaurat, on guarden la clau del cementiri.

Anem seguint recte, passant pels carrers del poble, que conserva un relaxat ambient rural tot i estar al costat de grans ciutats. Al final del carrer, veurem una altra vegada la Serralada Prelitoral, distingim perfectament La Mola i la serra de l’Obac i fins a Montserrat. Girarem a l’esquerra en un camí que passa per sota les cases del poble i a la part de dalt veurem el campanar, d’estil premodernista.

Seguim el camí indicat com a “camí vell”, amb bones vistes dels cultius d’oliveres més grans que hi ha en aquest vessant. En una cruïlla que gira el camí a dreta, continuem recte per anar a la font de Can Font, espai fresc i recollit que queda sota uns grans plataners. Aquí podem fer una paradeta.

Tornem aquest darrer tram enrere fins a recuperar la cruïlla i anem baixant suaument fins a la riera de Gaià, que agafarem a la dreta per un trencall. Aprofitarem la fresca de l’aigua per remuntar part del desnivell. Aquí veiem com a més de les alzines, dominen els roures i arbres caducs: pollancres, plataners, blada i àlber, amb moltes restes de lianes penjant de les copes. Avançarem entre el marge i xipollejant l’aigua fins que més endavant agafarem una pista ampla a la dreta senyalitzada com a Vallès Natural. Aquí domina el pi blanc. Passarem pel costat d’una granja d’aviram (en sentirem la remor) i suaument anirem guanyant alçada fins als terrenys de Can Jaume Font, on acabarem la sortida.

DESNIVELL

8

NO US PERDEU…

picto-camara-viuelvalles-147

El Bolet: paratge natural situat a la finca de Can Palet, ideal per passar el dia. Hi ha una àrea de pícnic.

 

Santa Maria dUllastrell: església parroquial de la que cal destacar el seu campanar modernista (1908), obra  de l’arquitecte terrassenc Lluís Muncunill. Durant bona part de l’època medieval, la parròquia de Santa Maria d’Ullastrell i el seu terme van pertànyer al monestir de Sant Llorenç del Munt.

 

Turó del Rector: turó enjardinat amb parc infantil, situat al mig del poble, on trobem un mirador amb vistes a les muntanyes de Montserrat i Sant Llorenç.

 

Les masies: la població d’Ullastrell s’estructurava en masos dispersos que centraven la seva activitat social a l’església parroquial. El Marquès de Castellbell, senyor del terme al final del segle XVI, descriu els seus béns a la parròquia en un document on figuren els masos que han arribat fins els nostres dies, com Can Font o Can Palet, però també d’altres ja desapareguts i de pobles veïns, i que en conjunt formaven la parròquia de Santa Maria.

SUGGERIMENTS

Sant Miquel de Toudell és un punt d’interès proper a aquesta ruta.

També et pot interessar…

ruta-del-mirador

Ruta del Mirador

Descobreix la plana vallesana amb aquesta ruta entre Sentmenat i Caldes de Montbui.

banner_visita-a-productors

Visita els nostres productors

Tasta els sabors únics del Vallès directament de la mà dels seus productors.

banner_restaurants_singulars

Restaurants singulars

Hem recopilat un llistat de restaurants únics i de qualitat al Vallès. Te’ls perdràs?

No hi ha comentaris

Deixa un comentari

four × 5 =