Ruta del riu Ripoll

Passeig d’anada i tornada seguint el curs del riu Ripoll, on la vegetació de ribera i un agradable paisatge ens acompanyen durant tot el recorregut.

Sortim de Can Jonqueres seguint el curs del riu i deixant enrere l´efecte platejat de les fulles dels àlbers. En aquest paisatge de ribera el passat industrial del territori ha deixat la seva empremta. Des del nostre carruatge, divisem les restes del molí Oriac i, més endavant, el molí d’en Mornau, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Continuem la nostra passejada vora el riu passant per la font de la Teula i arribant, finalment, a un petit eixamplament del camí on hi ha un antic forn de calç. A una esplanada, sota uns immensos arbres, hi ha la font del Plàtan, i el punt de retorn del nostre camí.

És un passeig agradable, d’anada i tornada pel costat del riu Ripoll, en carruatge, una forma ben amena de descobrir-lo. Tenint en compte el sentit de l’aigua, anirem pel marge dret del riu.

Sortim de l’aparcament de Can Jonqueres. Des d’aquí, abans de pujar al carro tenim una bona vista del riu, típicament mediterrani: té més aigua a nivell freàtic (subterrani) que no pas la que veiem circulant en superfície, però aquesta pot presentar crescudes importants si hi ha pluges abundants, cosa que sol passar a la tardor. Cap a la part baixa que veiem des d’aquí tenim una de les zones on s’estan fent esforços per recuperar la vegetació de ribera, des del 2009.

Abans de començar el marge, tenim plantats tres exemplars d’àlbers: arbre de ribera, amb les fulles ben blanques per la part de sota, cosa que fa un efecte platejat quan el vent les belluga.

Pugem al carruatge i enfilem el carrer recte amunt cap al pont de Castellar. A la nostra esquerra tenim alguna parcel·la amb vegetació ruderal i restes d’indústries. A la dreta, i resseguint el carrer, hi ha uns bons exemplars de pollancres. El riu ens queda a baix, però podem veure un parell de punts amb desnivell, on l’aigua s’oxigena al caure. Aquí és freqüent veure algun bernat pescaire esperant el dinar o alguna de les famílies d’ànec coll-verd que s’han establert al riu des de fa temps.

A mà dreta trobarem una passera de fusta que ens permet acostar-nos al restaurant Can Pagès i al torrent de Colobrers, un bon passeig a peu. En aquest punt, a l’esquerra veiem les restes del molí Oriac. Passem sota el pont de la carretera cap a Castellar i a mà esquerra apareix el molí d’en Mornau, en molt bon estat de conservació. Està declarat Monument Històric, com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

A mà dreta anem veient el riu, amb diferents estats de conservació de la vegetació de ribera, sobretot amb moltes agrupacions de canya, alguns pollancres i en alguns punts, joncs.

Poc després, quan el camí gira lleugerament, a l’esquerra veiem els horts de la verneda, sota el bosc de Can Deu. A l’altre marge veiem alguns exemplars d’àlber. Passem uns quants plàtans i veiem un hort ben artístic decorat amb originals escultures entre les plantes. Aquí trobem la font de la Teula.

A partir d’aquí el marge esquerre del camí ja està recobert d’arbres: sobretot pi blanc, plàtan i alguna alzina i roure dispersos. Veiem un petit eixamplament del camí on hi ha un antic pou de glaç i de seguida el camí fa una esplanada a la dreta, sota immensos plàtans, on hi ha la font amb el mateix nom, punt final del camí. Aquí s’acaba el terme municipal de Sabadell i comença el de Castellar. Visitem el pou de glaç i reprenem el camí de tornada.

El torrent de Colobrers, el bosc de Can Déu o el forn de calç de Ribatallada són punts d’interès propers a aquesta ruta.