Ruta de Can Borrell

Ruta circular que discorre entre la plana vallesana i la serra de Collserola, a tocar de Sant Cugat del Vallès. D’aproximadament una hora i mitja de durada, té diferents enllaços que permeten allargar-la o escurçar-la en funció de les nostres necessitats.

Sortim de l’hípica pel camí d’accés cap a la dreta. Uns 200 m més endavant, així que acaben les cases, agafem un corriol que baixa a l’esquerra, entre pi blanc amb sotabosc esclarissat, ric en aladern. A l’esquerra es noten els efectes de les ventades amb neu que hi va haver a l’hivern del 2010, quan es van trencar moltes branques i tombar alguns exemplars de pi i es veu el terreny més buit que la resta.

En arribar al camp, el resseguim a mà dreta. Des d’aquí tenim una bona panoràmica de la serralada Prelitoral, destacant La Mola de Sant Llorenç del Munt. Al final del camp passem per un senderol enmig del canyissar, amb canya americana, espècie invasiva dels nostres torrents. Creuem la riera de Sant Medir, que porta aigua de l’embassament de Can Borrell.

Sortim a un dels camins principals del parc, el GR-6, just per sota del Pi d’en Xandri, catalogat com el pi de més envergadura de copa de Collserola. Està delimitat per una petita tanca i amb falques ja que tot i gaudir de la simpatia de la població, ha patit alguns actes de vandalisme.

Seguim uns 300 m a mà dreta i ens enfilem pel marge esquerre per passar pel costat d’un altre camp de cereals, camps de torre Negra, que ara ens queda a la nostra esquena, fins que el camí tomba a la dreta, resseguint ara la part superior dels camps de torre Cendrera. Al final d’aquest, tirem recte i cap amunt per un sender argilós que passa per sota de pi i alzina.

Aquest corriol acaba en una pista forestal, més planera, que agafem a dreta, seguint la indicació de torre Cendrera: petita masia forestal. A mà dreta trobem un trencall que baixa força dret altra vegada cap al GR. Tot aquest tram passem per sota d’alzina i pi blanc dispersos, amb sotabosc pobre. Periòdicament es fan batudes del senglar, per evitar-ne la sobrepoblació al parc.

Passem enmig d’alzines amb roures, sotabosc més ric sobretot amb llentiscle i garric i estepa a les parts més solanes. El camí va baixant lleugerament fins a arribar a una altra pista: si anéssim a l’esquerra aniríem cap a Flor de Maig i Can Coll, una altra possible ruta.

Girarem cap a la dreta, cap a Can Borrell. Primer veiem els camps, amb el Tibidabo al fons. Aquí el terreny és més ric en sauló i als marges podem veure alguna veta de roca calcària. Observem un lleu canvi de vegetació fins a quedar rodejats de pi blanc, algun pi pinyoner dispers i un dens sota-bosc de bruc. En un revolt a esquerra podem veure bé la masia i restes d’explotació forestal de la zona.

En arribar a Can Borrell, antiga masia i actualment restaurant, podem rodejar-la cap a l’esquerra, tirant cap a Can Jané, Sant Medir i Sant Adjutori (única ermita romànica de planta circular de Collserola), altres rutes d’unes 3 hores. També podríem enfilar-nos cap a Can Catar i el Forat del Vent (darrera del cementiri d’Horta) o visitar la font Groga: una ruta més llarga, d’unes 5 hores.

Si reprenem la nostra ruta, just passat Can Borrell agafem la pista que surt a la dreta: ens queda el bosc a la nostra esquerra i un petit camp en guaret i l’aparcament a la dreta. Aquesta pista baixa suaument fins a enllaçar amb el GR-6. La vegetació aquí és un bosc ben constituït, barreja de pi i alzina. Just abans d’arribar al Pi d’en Xandri, deixem el camí principal agafant un corriol a l’esquerra. Passant entre 4 canyes tornem a travessar la riera de Sant Medir, i rodegem la torre Negra. Tornarem a agafar el camí d’inici.

Els diferents miradors Collserola, Can Catà, les fonts de Sant Vicenç i de Can Gordi, el pantà de Can Borrell, el Forn Ibèric que trobem a prop de la capella de Sant Adjutori, la masia de Can Coll, l’ermita de Santa Maria de les Feixes i la capella de Sant Iscle són punts d’interès propers a aquesta ruta.