La Torrota de Vacarisses

Al segle XI una xarxa de torrotes servia de complement a la tasca defensiva dels castells. Situades dalt de les carenes, permetien els colons guaitar els exèrcits sarraïns i comunicar la seva arribada mitjançant senyals òptics que s’anaven fent d’una torre a una altra. La majoria de torres de guaita eren fetes de fusta i només una minoria es bastien de pedra. La Torrota de Vacarisses presenta la particularitat de disposar de planta circular i que les seves obertures estiguin rematades amb arcs de mig punt.

Des de la plaça ens dirigim amunt fins el carrer Major, que prenem a l’esquerra en direcció al Castell, el gran edifici que s’alça enmig del poble. Al segle X, durant la conquesta i colonització del territori, es bastí el castell, que formà part de la xarxa defensiva de la Catalunya vella. L’edifici actual és del s. XVIII, quan aprofitant l’expansió vinícola i la bonança econòmica es derruí part del castell per convertir-lo en casal fortificat.

Travessem la plaça Major, situada a la part posterior de l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu, i voregem el temple, d’estil neoclàssic, construït al s. XVIII sobre una edificació romànica. Al s. XIX s’hi afegí el campanar de planta octogonal coronat amb una balustrada.

Marxem pel carreró del costat de la façana de l’església i arribem al carrer Lladern, que prenem a la dreta, i al carrer Alfons Sala, que prenem a l’esquerra. Un xic més endavant trobem, a ma dreta, un pou construït l’any 1934 per iniciativa dels veïns del poble per facilitar la captació d’aigua. A les façanes dels edificis veiem plaques de ceràmica que ens recorden les antigues professions i els noms tradicionals de les cases. En la cruïlla del carrer Alfons Sala amb la carretera de la Bauma surt, a la dreta, el carrer de Can Còdol. El prenem per vorejar Can Domènech i un tros de l’antiga muralla. El carrer es converteix en sender que puja fins una pista. La prenem a la dreta i amunt fins trobar un dipòsit d’aigua.

En aquest punt abandonem la pista i ens dirigim a l’esquerra, pel sender que carena en direcció a la Torrota, on les panoràmiques del poble sota el cingle roig i de Montserrat retallada a l’horitzó són magnífiques. Un cop visitada la Torrota, tornem enrere fins una torre d’alta tensió, on neix un corriol a ma dreta que davalla travessant antigues feixes i que ens duu fins a una pista. La prenem a la dreta i arribem de nou al poble, pel carrer del Serrat, que seguim fins el carrer Alfons Sala, per on hem passat a l’anada.

L’esplanada que hi ha abans d’arribar a la Torrota és apta com a zona de jocs i pícnic.