La
serra de Galliners

Sant Quirze del Vallès gaudeix d’un entorn natural sorprenent i proper que ens permet descobrir alguns elements patrimonials que han forjat la identitat dels seus habitants. Ermites i masies, tradicions i llegendes són el llegat i alhora el testimoni de la història de Sant Quirze.

Iniciem el recorregut a Can Barra, conjunt d’edificis del s. XVII, on hi destaca la torre del Senyor, d’estil modernista. Voregem els edificis i marxem paral·lels a la riera. El sender creua el carrer del Llaurador i l’avinguda del Vallès, on cal parar atenció al tràfic de vehicles.

Creuem també el carrer de Joan Rodrigo i seguim paral·lels al torrent de la Betzuca fins arribar a una cruïlla que, si prenem a la dreta, ens permet travessar-lo. Pugem per aquest camí (camí del Mig), deixem una primera pista que marxa a l’esquerra i prenem la segona, a l’esquerra (camí de la Font dels Caçadors).

Després de travessar un tallafoc i la línia d’alta tensió, deixem un camí que puja a ma dreta. Uns metres més endavant trobem una altra cruïlla. En aquesta sí que prenem el camí que puja a la dreta i que va enfilant-se cap a la serra de Galliners. Trobarem diverses cruïlles, que obviarem per seguir sempre per la més evident. Un cop a dalt de la carena, la pista per la que pugem arriba a una altra d’asfaltada. Estem al camí dels Monjos, que uneix els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt.

Diu la llegenda que l’abat i els monjos de Sant Llorenç del Munt van demanar permís al bisbe de Barcelona per assentar-se en un altre indret, ja que les seves terres no eren gens productives i l’aïllament del monestir els feia patir el mal de la tristesa. El bisbe els va deixar marxar sempre i quan respectessin un mandat “que caminant sense travessar cap riu, torrent o riera, s’establissin on millor els anés”. I així ho feren i emprengueren el camí pel que ara caminem i que els portà fins a Sant Cugat, on decidiren aixecar el nou monestir.

Prenem a l’esquerra el camí que puja suaument i que voreja el punt més alt d’aquest tros de la serra de Galliners. Des d’aquí dalt podem contemplar els magnífics boscos que entapissen les suaus ondulacions que davallen cap el poble i, més enllà de la plana del Vallès, els perfils de Sant Llorenç i el Montseny. A l’altre vessant ens sorprendran els perfils de la serra de Collserola i, un xic més enllà, el contorn característic de la muntanya de Montserrat.

Des d’aquí el camí davalla cap a l’ermita de Sant Feliuet de Vilamilans. Abans però, tot just després de travessar l’autopista, trobem una escultura monumental dedicada al sagrat cor de Crist i inaugurada l’any 1957. Al seu voltant hi ha un espai amb bancs per descansar. Un sender baixa fins l’ermita, un edifici preromànic d’una nau i tres absis rectangulars formant una creu llatina. A l’aresta que conformen la façana de migdia i l’absis principal hi trobem una pedra esculpida que sembla un animal en la posició de saltar i que dóna origen a una altra llegenda, la del mal caçador que explica que un diumenge durant la missa una llebre passà per davant de la porta oberta del temple. Entre els feligresos que hi havia a l’església hi havia un caçador que, en veure-la passar, va agafar l’escopeta i la va perseguir. El caçador mai va aconseguir atrapar la llebre i se suposa que encara ho prova.

La tornada a Sant Quirze la farem per Can Ferran i la pista que puja paral·lela al torrent de Can Barata. Travessarem de nou el camí dels Monjos i davallarem per l’altre vessant en direcció a la urbanització Vall Suau.

L’ermita de Sant Feliuet de Vilamilans disposa de zona apta per a jocs i pícnic.