Ens endinsem en el Parc de Collserola per un camí entre canyes en direcció a torre Cendrera. Des dels voltants d´aquesta petita masia forestal enfilem cap al turó de Torrefera per un frondós bosc de pi blanc. Poc a poc el nostre camí gira suaument a l’esquerra per portar-nos a Can Borrell, una masia del segle XVIII al bell mig de la vall de Gausach. Seguirem la riera de Sant Medir i travessarem el curs de l´aigua diverses vegades fins que la vall s´eixampla i arribem a l´ermita de Sant Medir, lloc de trobada dels pelegrins cada 3 de març.
Iniciem la tornada pel mateix camí que ens ha portat a l´ermita i un cop a Can Borrell continuarem vorejant la riera de Sant Medir fins arribar al Pi d´en Xandri, un dels pins més vells de Collserola. Finalment un corriol ens farà d´enllaç amb el camí de retorn a l´hípica.
RECORREGUT
Sortim pel darrera l’hípica, pel camí que passa entre les canyes que la tanquen per la part de baix i travessem el rierol. Paral·lel a aquest agafem el camí cap a l’esquerra, fins a la cruïlla que s’enfila pel costat del bosc, a la dreta. Ens anem endinsant al bosc, on domina el pi blanc amb un sota bosc net en la seva major part. Trobem algun punt, de vessant nord, on hi ha més alzina que pi i algun roure dispers. El camí va fent un pendent suau cap amunt. Trobem diferents trencalls, però anem tirant cap a la indicació de torre Cendrera, petita masia forestal. Just passat aquesta, el camí fa un lleu gir cap a la dreta i va baixant cap a Can Borrell. Arribarem a una pista un pèl més ampla, de sauló, amb un dens bosc de pi amb bruc, que agafarem a la dreta. Si anéssim a l’esquerra, arribaríem a Can Coll, una altre possible ruta, de tres hores.
Un parell de corbes més endavant, veurem la casa de Can Borrell. Abans d’arribar-hi passem per un punt on recullen els pins de la poca explotació forestal que es fa a la zona. Passem un pontet amb el torrent i enfilem per passar per davant del mas, actualment restaurant. El rodegem girant a l’esquerra i trobem un trencall: amunt aniríem a l’embassament de Can Borrell. Seguim pel camí planer que passa per un dens bosc sobretot de pi blanc, però amb un sotabosc ric: estepes, llentiscle i bruc. En alguns punts domina l’alzina, amb marfull, aladern, lligabosc i galzeran.
El camí s’enfila poc a poc, veurem el trencall cap a Sant Adjutori (ermita romànica de planta circular, única al Parc de Collserola), passarem per tres cursos d’aigua de poc cabal on trobarem esbarzer, herbàcies tendres, menta (que olorarem en trepitjar-la) i violetes, entre altres. En aquesta punts també apreciarem la major humitat del terreny amb els pollancres, plàtans i gatells que hi ha.
Després del tercer rierol el camí ja puja més i la vall s’eixampla lleugerament, fins que podem veure les teulades d’unes edificacions: l’ermita de Sant Medir. Així que arribem veurem una font a mà dreta i a l’esquerra, dalt del marge, podrem abeurar els cavalls i lligar-los per poder estirar les cames, fer un glop i mirar l’ermita.
Un cop descansats, haurem de refer el camí fins a Can Borrell i en arribar-hi, seguir recte, deixant la casa i el camí per on havíem arribat abans a la dreta. En anar baixant veiem que el bosc es va fent més sec, torna a dominar el pi blanc enlloc de l’alzina i tornem a veure camps de cereal dispersos entre el bosc.
Anem seguint aquesta pista ampla, el GR-6, fins pràcticament arribar al Pi d’en Xandri, un pi pinyoner de gran envergadura, el de més amplada de copa del parc. Just abans d’arribar-hi ens enfilem a la dreta, seguint el marge del camp, que rodegem a l’esquerra fins a trobar el bosc de pi jove. Al final del camp, girem a esquerra, amb Sant Llorenç del Munt davant, amb el camp a l’esquerra i el bosc a la dreta, fins que un corriol es desvia i passem rodejats per alzines joves i pi fins a un altre camp que fa temps que no es cultiva, cosa que podem veure per les altes mates de roldor, gatosa i ginesta. L’anem travessant, seguint cap a les naus de la cimentera, que ens queda en diagonal a la dreta, baixem al camí i girem a l’esquerra fins al camí que travessa les canyes i ja tornem a entrar a l’hípica.
DESNIVELL
NO US PERDEU…
Parc de Collserola: és una superfície verda de més de 8000 ha situada entre els rius Besòs, Llobregat, la depressió del Vallès i el pla de Barcelona. Una illa verda enmig d´una de les àrees urbanes més denses de la ribera mediterrània que inclou part del terme municipal de nou poblacions.
El massís de Collserola, de 17 Km de llargària i 6 Km d´amplada, mira al mar des d’un pendent molt pronunciat i al Vallès des de nombroses valls suaus i boscoses. El seu perfil està format per nombrosos turons i el Tibidabo n’és el més alt (512 m.). L’empremta humana és palesa a la serra, tant pel que fa a la modificació del paisatge com per la quantitat de restes arqueològiques i construccions que s’hi troben i que constitueixen un patrimoni molt valuós.
Can Borrell: masia del segle XVII que per la seva situació a l’antic camí de Sant Cugat a Barcelona i lloc de pas cap a Sant Medir, es convertí en lloc obligat de parada, primer pels pagesos de la zona que portaven els seus productes a la capital, i més tard pels excursionistes i romeus de Sant Medir. El dia d’aquesta celebració la casa obria les portes del davant i del darrera i es convertia en una part mes del camí. A la tornada, s’hi feia ball i es dansava l’última sardana de l’Aplec. Fins no fa gaire, encara s’hi celebrava el darrer ball de la festa.
Sant Medir: ermita d´origen romànic, antigament anomenada de Sant Emeteri. Les primeres referències documentades daten de l´any 962 com a propietat del monestir de Sant Cugat. Reformada el 1447. La popularització de la llegenda de Sant Medir la va convertir en centre de pelegrinatge, celebrant-se l´any 1802 el primer aplec de Sant Medir (3 de març). Ermita d´absis quadrat, volta de canó i campanar de cadireta damunt tota la façana. A l´interior es poden trobar esborranys originals de les pintures murals que l´artista local Josep Grau-Garriga va projectar l´any 1948 i que no es van arribar a realitzar.
Sant Adjutori: ermita romànica de planta circular, sense absis, que va fer les funcions de parròquia fins al segle XIV. Ubicada a la vora de l´antic camí de Barcelona, fins el 1760 es té constància de celebracions de festes i aplecs. Antigament també s´anomenava Santa Maria de Gausach o Mare de Déu del Bosc.
Font de Can Gener: a la serra de Collserola l´aigua és abundant i existeixen una gran quantitat de fonts al parc.
Pi d’en Xandri: pi pinyoner d´alçada considerable situat entre els camps de conreu propers a Sant Cugat. Fa 23 metres i té un tronc de 3.20 metres de perímetre. L´any 1995 va ser declarat arbre d´interès comarcal i local. El 1997 va sofrir un atemptat vandàlic que va causar-li danys molt greus. Va caldre inserir fusta viva a les ferides perquè la saba pogués torna a circular i es va apuntalar.
SUGGERIMENTS
La torre Negra, les fonts de Sant Vicenç i de Can Gordi, el pantà de Can Borrell i la masia de Can Coll són punts d’interès propers a aquesta ruta.
No hi ha comentaris