picto-senderisme-viu-el-valles

La Pedra Seca

La-pedra-seca

Aquesta tranquil·la passejada pel massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac ens permet descobrir el passat vitícola de Rellinars a partir del patrimoni arquitectònic i paisatgístic que les anteriors generacions ens han deixat.

RECORREGUT

L’excursió comença a l’aparcament que trobem a l’església de Sant Pere i Sant Fermí. Prenem la pista asfaltada que surt de l’aparcament i que baixa a l’esquerra cap el torrent de la Font d’en Sala, que creuem.

 

Passem vora el mas de les Ferreres, on destaca la capella consagrada a Sant Felip Neri. En el seu interior s’hi guarden tretze pintures murals on es representen diverses escenes de la guerra de la independència. Passat el mas, la pista asfaltada davalla fins creuar el torrent de l’Esbarzer, on prenem la pista que neix a ma dreta.

 

Al llarg de l’itinerari seguirem les fites marcades en color violeta i que ens indicaran també la situació dels diversos elements arquitectònics que podrem visitar. La pista passa vora la font de l’Esbarzer, seca en èpoques de sequera, i creua el torrent en diverses ocasions. A ma dreta, sobre un turó, s’alça el bonic mas del Gibert de Dalt. Una fita ens indica la proximitat de la primera barraca de pedra seca, la barraca d’en Pere Baqué. Per veure-la hem de prendre el senderó que puja a l’esquerra del camí i ressegueix un torrent fins la seva capçalera, on s’endevinen antigues feixes de vinyes.

 

Entre els arbres apareix la primera de les tres barraques que hi ha en aquest indret. L’augment de la demanda de vi va obligar els pagesos a ocupar terrenys cada cop més marginals, costeruts i de sòls magres. En aquest sentit, les parets de roca permetien reutilitzar les pedres extretes del terreny per anivellar i drenar la feixa evitant l’arrossegament de sòl aigües avall. Les barraques eren imprescindibles ja que els nous camps de vinya eren cada cop més allunyats del poble i les tasques relacionades amb aquest conreu requerien una atenció constant: llaurar o cavar diversos cops l’any, podar, esporgar i espampolar el cep, ensofrar, veremar etc…

 

Les barraques esdevenien magatzems imprescindibles on guardar les eines i aixoplucs per compensar el rigor estival o els temporals. Tornem a la pista i seguim remuntant el torrent fins una altra fita que ens indica l’existència d’una altra barraca de pedra seca, la barraca d’en Ramon del Gibert de Baix, a la que accedim davallant un xic cap el torrent pel sender de la dreta. Podem observar, tot i l’austeritat d’aquestes construccions, la seva complexitat tècnica, que utilitzen la pedra sense treballar i sense cap element d’unió.

 

Continuem ascendint per la pista i podem veure una altra barraca, circular, enlairada davant nostre. A l’alçada de la barraca la pista es bifurca. Prenem la de la dreta i creuem el torrent de la Font del Bosc. La pista remunta paral·lela al torrent de Casajoana. Al marge esquerre del camí veurem diverses restes de murs i barraques, així com les runes del Casot, una construcció de passat misteriós.

 

Una cruïlla ens permet apropar-nos, un xic més amunt, a la font del Càntir, que es troba a l’interior d’una profunda balma. Un càntir enganxat boca avall al sostre de la balma permet aprofitar l’aigua que s’infiltra per una esquerda. Desfem el camí que ens ha dut a la font i tornem a la pista que puja cap el mas de Casajoana i que ens permet veure, a ambdós costats del camí, més barraques de pedra seca. Cal destacar-ne una, la barraca rectangular de Casajoana, a la dreta, de planta quadrada, en perfecte estat de conservació i la més gran de les que hem visitat. Continuem fins el mas de Casajoana, amb meravelloses vistes sobre el massís de Montserrat. Des d’aquí la pista davalla fins l’aparcament de l’església de Sant Pere i Sant Fermí.

NO US PERDEU…

picto-camara-viuelvalles-147

Església de Sant Pere i Sant Fermí: església del segle X. Una de les poques esglésies vallesanes que permet observar in situ l’evolució arquitectònica amb tècniques de construcció diferents.

 

La font del Càntir: la font es troba a l’interior d’una balma força profunda modelada pels agents erosius al llarg de milers d’anys. Fixeu-vos amb les restes dels murs també de «pedra seca» a la dreta de l’entrada. Aquestes cavitats van ser aprofitades durant l’edat mitjana per construir amb facilitat (només calia obrar un mur) habitacles diversos: corrals, aixoplucs, masies, etc. D’aquesta balma, no en sabem res del cert, però tenint en compte la seva alçada i la precarietat dels murs, és versemblant pensar que va ser, en altre temps, un corral o un aixopluc vinculat a la masia de Casajoana.

 

La barraca d’en Pere Baqué: aquest conjunt de construccions està relacionat amb el conreu de la vinya que als segles XVIII i XIX es va estendre per les terres planeres de Rellinars. Les barraques esdevenien magatzems per guardar les eines i aixoplucs per compensar el rigor estival, els temporals o per fer-hi un mos durant les llargues  jornades. Les condicions tèrmiques i les xemeneies de moltes barraques ens ho confirmen.

 

La barraca rectangular de Casajoana: aquesta barraca és la més gran i alta de les que hem visitat i es troba en un perfecte estat de conservació, en part a causa de recents treballs de restauració. A l’interior compta amb una xemeneia i unes prestatgeries. Tanmateix, el més destacable és la dificultat constructiva que suposa enllaçar la seva planta quadrada amb la forma circular de la volta que la tanca. Això s’aconseguia amb l’ús de petxines, pedres col·locades en els angles de forma diagonal de manera que es van llimant els angles de la planta quadrangular.

 

El Casot: aquestes misterioses runes construïdes també seguint la tècnica de la pedra seca són més antigues que les barraques. L’origen i funció d’aquesta construcció és un misteri de difícil solució, ja que no comptem amb cap document que ens en parli i, probablement, formaven part d’una construcció més gran. Tanmateix, la seva estructura, amb cinc nivells de murs circulars de més d’un metre d’amplada, pot pertànyer a una antiga torre de guaita. Popularment, es diu també que corresponia a un convent regit pel monestir de Pedralbes amb funcions penitenciàries per a reines vídues i monges, recloses en la pau de l’indret. En qualsevol cas, sembla que només podrem conèixer aquestes restes mitjançant excavacions arqueològiques. A la mateixa alçada del Casot, però uns metres més a la dreta, observem dues barraques adossades de planta rectangular.

 

La barraca d’en Ramon del Gibert de Baix: les barraques de vinya són l’exponent més popular d’una antiga tècnica edificatòria, la pedra seca, que utilitza com a material bàsic i quasi exclusiu la pedra sense treballar i sense cap element d’unió. L’aspecte auster d’aquestes petites edificacions (una planta circular o rectangular) amaga una complexitat tècnica considerable que podem analitzar observant-les tant des de l’exterior com des de l’interior. El mur es construeix a partir de filades de pedres rectangulars escollides entre les del mateix entorn. La inestabilitat derivada de les irregularitats de les pedres es resol mitjançant petites pedres anguloses col·locades a pressió que, fent de tascó, compacten tot el conjunt. La cúpula és l’element més complex i determina l’amplada del mur que l’ha de suportar. Es construeix de forma similar al mur, però en aquest cas les filades de pedra es disposen de manera que surtin cap a l’interior per tal de tancar el conjunt. La lleugera inclinació de les filades cap a l’exterior i la cornisa permeten escopir l’aigua. Finalment, la volta es cobria de terra per millorar-ne l’impermeabilització. Existeixen diverses solucions tècniques per a l’obertura del portal, però la major part es resolen a partir d’una llinda de llosa. En molts casos, la barraca compta amb algunes prestatgeries a l’interior i amb una petita obertura per mirar a l’exterior. En definitiva, aquesta tècnica es basa en un joc d’equilibris entre les pressions de les pedres amb un resultat extraordinari que ha arribat fins els nostres dies.

SUGGERIMENTS

La font del Càntir té una zona apta per a jocs i pícnic.

També et pot interessar…

banner_que-fer

Què fer

No saps què fer? El Vallès t’ofereix moltíssimes propostes per fer en plena natura.

banner_restaurants_singulars

Restaurants singulars

Hem recopilat un llistat de restaurants únics i de qualitat al Vallès. Te’ls perdràs?

banner_arees_picnic11

Àrees de pícnic

Quan va ser l’última vegada que vas gaudir d’un bon pícnic amb la família o amics? No t’ho pensis més i repeteix l’experiència!

No hi ha comentaris

Deixa un comentari

3 × one =