Pels verals de Castellbisbal

Fins a la meitat del segle XII Castellbisbal es deia Ben Viure. Al passar a ser feudatari de la seu de Barcelona, es començà a anomenar Castell del Bisbe, d’on va derivar al nom actual. L’ermita de Sant Joan de Benviure, però, encara s’encarrega de recordar-nos l’antic nom de la vila. L’itinerari proposat ens permetrà també descobrir l’indret del terme més explotat geològicament al llarg de 2000 anys: la pedrera de Can Campranyà, de la que se’n varen extreure elements estructurals del pont del Diable, blocs per la construcció del temple parroquial i pedres pels murs de moltes de les cases del poble.

Des de la plaça de Folch i Torres prenem avall l’avinguda Gaudí i creuem la carretera. Aquí neix un sender que voreja uns conreus de vinyes i ens porta al camí de la Serra de Can Galí, que prenem a la dreta.

Deixem a l’esquerra un parell de camins que marxen cap els camps fins una tercera cruïlla, on prenem el camí de l’esquerra que baixa pronunciadament i s’endinsa al bosc. Cal seguir sempre les marques liles i blanques. Seguim el camí fins travessar el torrent de Can Galí, on el camí puja en direcció a una gran nau industrial. La voregem pel carrer asfaltat fins arribar al mas de Ca n’Esteper i l’ermita de Sant Joan de Benviure. La seva construcció està datada del segle XI, tot i que les restes de l’actual són una reconstrucció del segle XVII.

Sembla ser que l’ermita fou edificada sobre el turó on prèviament ja hi havia culte en època preromana, concretament al déu Jupiter. Aquesta és una deducció que s’extreu de la pedra que es troba a la part inferior de la paret dreta on s’hi pot llegir les inicials següents: I. O. M. -Iovi Optimo Maximo- (A Júpiter, el millor i el més gran).

Tornem a l’altre costat de la nau industrial i prenem a la dreta el camí de Ca n’Esteper fins la urbanització Comte de Sert, que travessem per l’avinguda Lluís Millet, el carrer Francesc Tàrrega, el carrer Pep Ventura i finalment l’avinguda de Gayarre, que baixa  vers el torrent de Can Campanyà. A la dreta de l’avinguda veurem, en el tram previ a travessar el torrent, sota d’una casa, una formació rocosa rectangular on es pot identificar perfectament l’extracció de grans carreus.

Si us enfileu a dalt, podreu comprovar com tota la pedra està treballada i tallada de tal manera que forma angles de 90º. Més avall, en la corba que dibuixa l’avinguda abans de creuar el torrent, un camí s’enfila amunt paral·lel a un torrent i ens permet arribar a un altre tram de la pedrera.

Després de creuar el torrent de Can Campanyà veurem a la dreta una verda esplanada que ens permetrà descansar còmodament. A la dreta de la carretera surt un senderó que s’enfila fent drecera fins l’antiga masia de Can Campanyà, amb alguna finestra bellament decorada. L’avinguda de Can Campanyà ens durà a una rotonda on neix el carrer Major, que s’endinsa en el poble i ens duu al punt de sortida.

A l’esplanada que hi ha després de la cantera trobem una zona apta com a zona de jocs i pícnic.