Conjunt de l’Obac

El conjunt arquitectònic de l’Obac, situat al bell mig del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i encarat al parc de Montserrat, està format per la Casanova de l’Obac (ara convertida en punt d’informació i d’interpretació del parc), la capella de Sant Antoni de Pàdua, l’era de La Pastora (ara un restaurant), la casa vella de l’Obac, la torrota de l’Obac, el pou de glaç i la font de la Portella. El conjunt permet reconstruir la història d’una de les nissagues de més tradició a la serra de l’Obac, la família Ubach, i entendre el paisatge resultant de la seva relació amb el medi natural.

Els orígens del mas medieval (casa vella de l’Obac) podrien datar-se al s. XII, però és al s. XVIII que la família Ubach prospera aprofitant l’obertura del mercat americà de l’aiguardent el 1778, i s’especialitza en l’activitat vinícola. Al 1786, els Ubach iniciaren la construcció de la Casanova per resoldre les necessitats d’espai derivades de la prosperitat de l’activitat vinícola.

Però aquesta no va ser l’única activitat econòmica de la família Ubach. El 1706 construïren, a la carena del pou, el pou de glaç de l’Estepar, incorporant a la seva economia l’obtenció i el comerç de glaç. Al 1760, en plena expansió econòmica, construïren un segon pou, el de la Portella, que actualment es conserva en molt bon estat.