Ruta al voltant de Terrassa

Agradable passeig per la serra de les Martines i la serra de Can Guilera, on els boscos de pi blanc s´obren per donar pas als camps de cereal i fer-nos gaudir d’unes bones vistes del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de la plana vallesana.

Sortim de l’hípica a la dreta, pel camí d’accés. Al començar la pujada, agafem el sender que puja per sota els pins fins al nivell del carrer, passant darrera de les primeres cases. Seguirem paral·lels al carrer pel camí de terra fins desembocar al carrer, que haurem de trepitjar durant uns pocs metres per tal de recuperar la pista ampla, de terreny calcari.

A partir d’aquí, sota els arbres veiem mates de romaní i arbusts de bruc. Més entrats en el camí tenim una bona vista de la zona de Terrassa i Sant Llorenç del Munt i, a la dreta, una gran extensió de cereal, mig amagat per un marge amb alzines petites, algun pi blanc i unes grans mates de ginesta. A l’esquerra podrem veure un enllaç entre el bosquet, amb desnivell, per a escurçar la ruta o fer variant de nivell mig.

En arribar a una cruïlla gran, agafem el camí de la dreta, que baixa seguint el desnivell de la riera que ens queda a la nostra dreta. Tot i no veure l’aigua, podem seguir-ne el curs per la vegetació de fulla caduca, que aprofita el sòl humit per tenir fulles més grans, tendres i la fusta més tova al ser de creixement ràpid: pollancres, algun àlber (les fulles molt tremoloses agafen to platejat), roures i algun arboç, tot lligat per la canya americana.

En aquesta zona més amagada hi ha força caus de conill, per això és freqüent veure’ls al camí i amagar-se sota el brancam així que ens detecten. A mitja baixada, veiem un trencall a la nostra esquerra que permet fer una volta per l’altre vessant, de dues hores de durada.

El camí fa una corba a dreta. De seguida trobem un trencall cap a Sant Muç i, pocs metres més endavant, una cadena que haurem de rodejar pel costat. Ara ens enfilem per camí ample, però sota un bosc jove de pi blanc fins que el terreny s’aplana, s’obre i, darrera els camps de cereal, tornem a tenir una bona vista de Sant Llorenç i de la plana vallesana, ara del sector de Sabadell. Al final del camp veiem un monticle, com en guaret, un bon exemple de la recuperació d’un antic abocador incontrolat. Després el camí ja s’enfila, recuperant el mateix recorregut que hem fet a l’anada.

L’ermita de Sant Muç és un dels punts d’interès que trobem a prop d’aquesta ruta.