Ruta de la Salut a Castellar

Ruta lineal que discorre entre la plana vallesana i la falda de la serralada prelitoral, de Sabadell a Castellar, passant per la serra de Sant Iscle. D’aproximadament dues hores d’anada i dues de tornada, ens permetrà conèixer des de la comoditat del carro la combinació de conreus agrícoles i zona boscosa que encara enriqueix el rodal de les poblacions vallesanes i que donen lloc a una gran diversitat biològica, tant de vegetació com de fauna.

Sortim de l’aparcament del Santuari de la Salut, on podrem arribar-hi en autobús des de Sabadell o en vehicle propi que deixarem aparcat. Ja amb el carro, enfilarem cap a Sentmenat per la carretera durant uns pocs metres. Agafarem un camí de carro que surt a l’esquerra. De seguida veurem que estem en ple rodal de Sabadell, enfilant per l’antic camí de Ripollet a Castellar, que permet unes bones vistes a dreta i esquerra, des del Montseny a Montserrat, respectivament. Trobem cultius de secà i algun de regadiu, cosa que ens permetrà diferenciar-los.

Al principi del camí queda més obert a l’esquerra i una tanca a la dreta. Darrera d’aquesta podem veure una finca de secà tradicional, amb vinya i oliveres. A l’esquerra veiem unes cases, una d’elles encara cria bestiar. A tot el tram hi ha xiprers que tanquen el camp. Al fons d’aquest veiem un frontó i, al davant, un bon exemplar de pi pinyer, amb la seva copa ben densa i arrodonida. Continuem entre cereal i oliveres. Veurem un gros cirerer que sobresurt per sobre la tanca d’una casa a l’esquerra. Just després comença un gran camp i a la dreta veiem una tanca amb horts de regadiu: patates, mongeta… amb la bassa per l’aigua i dominant el conjunt unes figueres. Gairebé davant de la bassa, a l’esquerra, al marge del camp hi ha un gros ametller, únic punt d’ombra d’aquest tram.

Des d’aquí, per darrera el camp, veiem Pedra Santa i, per darrera, el Montseny. Girant la vista cap a l’esquerra, veurem els cingles del Bertí, el Farell, el puig de la Creu, Sant Llorenç, serra de l’Obac i Montserrat. Darrera els cultius de l’esquerra podem veure els marges del Ripoll, Sabadell i serra de Galliners. En acabar els horts, els dos marges del camí es van elevant i es  cobreixen de ginesta. En tornar, des d’aquest punt podrem veure tota la serralada Litoral.

El camí segueix planer al costat d’uns horts a l’esquerra i una finca amb cavalls a la dreta. Just després dels horts trobem un trencall que enllaça amb Togores i la Torre del Canonge. Passem per un petit bosquet d’alzines, que fa com un petit torrent i veiem una masia a la dreta. En deixar el bosquet, a la dreta un roure ens pentinarà amb les seves branques i, fora de l’hivern, podrem veure perfectament la vora ondulada de les seves fulles. El marge esquerra es manté elevat i recobert per pruneres silvestres i esbarzers. Segons a l’hora que passem, podem trobar-nos un ramat de cabres que pasturen la zona.

En acabar els camps, el camí discorre pel principi del bosc, sobretot de pi blanc. A sota podem veure molta estepa, romaní, gatosa, llentiscle i alzines joves que creixen sota l’ombra dels pins.

Passada una corba a l’esquerra i quan el camí comença a fer pujada, a l’esquerra trobem un bon tram d’alzinar ben constituït. Anem enfilant un bon tros, alternant aquest bosc típicament mediterrani amb alternança d’algun camp de cereal i amb vistes intermitents de Montserrat a l’esquerra i de Sant Llorenç al davant.

Si ens anem fixant en el bosc de la dreta, de cop veurem com treuen el cap un conjunt d’eucaliptus, amb l’escorça que es pela i les fulles allargades i de color grisós. Un cop els passem, el camí s’eixampla en una cruïlla on hi ha les parets antigues d’una entrada a una finca. Aquí farem una parada, aprofitarem per estirar les cames i fer un mos, al temps que els cavalls reposen de la pujada.

El camí continua ara durant un bon tram enmig de pi i alzina jove, planer amb un parell de pendents més forts. Trobarem el trencall cap a Can Casamada a l’esquerra i cap a Sentmenat a la dreta, ambdós senyalitzats.

A mesura que ens acostem a Castellar, tornem a veure signes d’humanitat: un marge de pedra seca, horts i conreu a dreta i esquerra. Quan el camí tomba a l’oest, podem veure el turó del cementiri de Castellar, darrera els camps. El camí s’hi enfila. Podem fer un descans i enfilar el camí de tornada o fer una parada més llarga un xic més enllà i dinar.

L’Hermita de Togores, la Torre del Canonge, el torrent de Colobrers o l’Hermita de Sant Nicolau són altres punts d’interès que trobem a prop d’aquesta ruta.