Ruta lineal que discorre entre la plana vallesana i la falda de la serralada prelitoral, de Sabadell a Castellar, passant per la serra de Sant Iscle. D’aproximadament dues hores d’anada i dues de tornada, ens permetrà conèixer des de la comoditat del carro la combinació de conreus agrícoles i zona boscosa que encara enriqueix el rodal de les poblacions vallesanes i que donen lloc a una gran diversitat biològica, tant de vegetació com de fauna.
RECORREGUT
Sortim de l’aparcament del Santuari de la Salut, on podrem arribar-hi en autobús des de Sabadell o en vehicle propi que deixarem aparcat. Ja amb el carro, enfilarem cap a Sentmenat per la carretera durant uns pocs metres. Agafarem un camí de carro que surt a l’esquerra. De seguida veurem que estem en ple rodal de Sabadell, enfilant per l’antic camí de Ripollet a Castellar, que permet unes bones vistes a dreta i esquerra, des del Montseny a Montserrat, respectivament. Trobem cultius de secà i algun de regadiu, cosa que ens permetrà diferenciar-los.
Al principi del camí queda més obert a l’esquerra i una tanca a la dreta. Darrera d’aquesta podem veure una finca de secà tradicional, amb vinya i oliveres. A l’esquerra veiem unes cases, una d’elles encara cria bestiar. A tot el tram hi ha xiprers que tanquen el camp. Al fons d’aquest veiem un frontó i, al davant, un bon exemplar de pi pinyer, amb la seva copa ben densa i arrodonida. Continuem entre cereal i oliveres. Veurem un gros cirerer que sobresurt per sobre la tanca d’una casa a l’esquerra. Just després comença un gran camp i a la dreta veiem una tanca amb horts de regadiu: patates, mongeta… amb la bassa per l’aigua i dominant el conjunt unes figueres. Gairebé davant de la bassa, a l’esquerra, al marge del camp hi ha un gros ametller, únic punt d’ombra d’aquest tram.
Des d’aquí, per darrera el camp, veiem Pedra Santa i, per darrera, el Montseny. Girant la vista cap a l’esquerra, veurem els cingles del Bertí, el Farell, el puig de la Creu, Sant Llorenç, serra de l’Obac i Montserrat. Darrera els cultius de l’esquerra podem veure els marges del Ripoll, Sabadell i serra de Galliners. En acabar els horts, els dos marges del camí es van elevant i es cobreixen de ginesta. En tornar, des d’aquest punt podrem veure tota la serralada Litoral.
El camí segueix planer al costat d’uns horts a l’esquerra i una finca amb cavalls a la dreta. Just després dels horts trobem un trencall que enllaça amb Togores i la Torre del Canonge. Passem per un petit bosquet d’alzines, que fa com un petit torrent i veiem una masia a la dreta. En deixar el bosquet, a la dreta un roure ens pentinarà amb les seves branques i, fora de l’hivern, podrem veure perfectament la vora ondulada de les seves fulles. El marge esquerra es manté elevat i recobert per pruneres silvestres i esbarzers. Segons a l’hora que passem, podem trobar-nos un ramat de cabres que pasturen la zona.
En acabar els camps, el camí discorre pel principi del bosc, sobretot de pi blanc. A sota podem veure molta estepa, romaní, gatosa, llentiscle i alzines joves que creixen sota l’ombra dels pins.
Passada una corba a l’esquerra i quan el camí comença a fer pujada, a l’esquerra trobem un bon tram d’alzinar ben constituït. Anem enfilant un bon tros, alternant aquest bosc típicament mediterrani amb alternança d’algun camp de cereal i amb vistes intermitents de Montserrat a l’esquerra i de Sant Llorenç al davant.
Si ens anem fixant en el bosc de la dreta, de cop veurem com treuen el cap un conjunt d’eucaliptus, amb l’escorça que es pela i les fulles allargades i de color grisós. Un cop els passem, el camí s’eixampla en una cruïlla on hi ha les parets antigues d’una entrada a una finca. Aquí farem una parada, aprofitarem per estirar les cames i fer un mos, al temps que els cavalls reposen de la pujada.
El camí continua ara durant un bon tram enmig de pi i alzina jove, planer amb un parell de pendents més forts. Trobarem el trencall cap a Can Casamada a l’esquerra i cap a Sentmenat a la dreta, ambdós senyalitzats.
A mesura que ens acostem a Castellar, tornem a veure signes d’humanitat: un marge de pedra seca, horts i conreu a dreta i esquerra. Quan el camí tomba a l’oest, podem veure el turó del cementiri de Castellar, darrera els camps. El camí s’hi enfila. Podem fer un descans i enfilar el camí de tornada o fer una parada més llarga un xic més enllà i dinar.
DESNIVELL
NO US PERDEU…
Rodal de Sabadell: espai natural del terme municipal de Sabadell. Es tracta d´un espai en transformació, dinàmic, que està regulat per la interacció dels processos naturals i les activitats humanes que s’hi desenvolupen. La caça està totalment prohibida.
Riu Tort: afluent del riu Ripoll, neix sota el cementiri de Castellar del Vallès. Té un curs molt agradable en el seu començament, tortuós i cargolat de mig avall, cosa que li ha donat el nom de riu Tort.
Santuari de la Salut: l’any 1876 es va posar la primera pedra del santuari, al lloc on hi havia hagut l’ermita de Sant Iscle i Santa Victòria. El 1879 el temple ja estava enllestit però es va enfonsar la coberta. L’arquitecte Miquel Pascual i Tintorer es va fer càrrec d’un segon projecte. Els avatars del santuari no es van acabar aquí, ja que durant la Guerra Civil una part del temple va quedar destruïda. La reconstrucció la va dur a terme Francesc Folguera. A l’interior del temple es poden contemplar els murals fets pel pintor sabadellenc Antoni Vila Arrufat.
Les masies: el Vallès va ser terra de petits pobles de pagesos i riques masies fins a l´inici de la industrialització, moment en que, en molts casos, els masos situats a les ribes del Ripoll van transformar-se en molins i indústries. Les masies han anat adaptant-se a les necessitats dels seus propietaris en cada moment, fet pel qual donen fe dels diversos estils arquitectònics i això fa difícil la seva datació. Can Vilar, situada prop del riu Tort, és una de les masies més grans del rodal. Segons documentació trobada, hi ha dades de la família Vilar des del segle XV.
Vil·la romana de la Salut: jaciment romà a l’entorn del santuari de la Mare de Déu de la Salut, identificat com una vil·la de tipus rural fundada en època republicana cap a la primera meitat del segle I aC sobre un assentament ibèric precedent. De la part rústica, dedicada a la producció i comercialització de vi laietà, cal destacar una àmplia àrea de magatzem amb una seixantena de dòlies, un gran forn de producció d’àmfores tarraconenses del tipus Laietana 1 i tres forns més de ceràmica comuna i sigil·lada hispànica. De la part urbana o residencial, destaquen les restes d’una àrea de banys, amb presència d’una gran piscina central o natatio i dues piscines més petites de quasi dos metres de fondària, connectades per una canal principal de desguàs de més de 15 metres de llargada.
També cal destacar una estança pavimentada amb un mosaic de tessel·les blanques i negres amb la figura de Neptú acompanyat d’una sirena.
Camí ral de la Serra o de Ripollet a Castellar: camí històric i ramader ben conservat en força trams. Forma part de la carrerada que, per Can Catafau, s’enfila cap a Moià i Alpens fins a les muntanyes de la Molina o de Núria.
SUGGERIMENTS
L’Hermita de Togores, la Torre del Canonge, el torrent de Colobrers o l’Hermita de Sant Nicolau són altres punts d’interès que trobem a prop d’aquesta ruta.
També et pot interessar…
Torrent de Colobrers i ermita de Togores
Un itinerari a la fresca, per boscos de pinars i alzines. T’animes?
Santuari de la Mare de Déu de la Salut
Magnífica església situada sobre les restes de l’antiga vil·la romana d’Arraona.
Producte local
Al Vallès hi trobaràs un bon grapat de productes singulars vinculats al territori. Anima’t a tastar-los tots!
No hi ha comentaris