Les masies de Polinyà

Fins la segona meitat del segle XX Polinyà era un poble essencialment agrícola, on es cultivaven cereals, la vinya i els horts. Són coneguts per la seva qualitat els melons, petits i grocs, les patates i les mongetes del ganxet. Tot i la industrialització que afectà el Vallès en la segona meitat del segle, al terme de Polinyà encara es conserven masos i cases pairals típicament catalanes, i en algunes encara s’hi fa vida de pagès.

Comencem l’itinerari a l’església romànica de Sant Salvador, consagrada l’any 1122. L’església actual, tot i haver estat força transformada per successives reformes, conserva encara part de la seva estructura d’una sola nau amb volta de canó, un absis semicircular decorat amb arcuacions llombardes i un campanar de base quadrada. En el seu interior s’hi descobriren unes interessants pintures murals que ara s’exposen al Museu Diocesà de Barcelona.

Prenem el sender que voreja l’església i que carena el turó on s’alça el temple, seguim fins arribar a una rotonda. La travessem i prenem la pista que marxa pel costat del cementiri. El paisatge es va tornant cada cop més agrícola, a mesura que els camps de conreu s’escampen al nostre voltant. Els primers masos que veiem a la dreta, més enllà dels camps, es corresponen a Can Monistrol, una masia de l’any 1700 on actualment es dediquen a la cria de cavalls, i a Can Padró, un dels masos més antics del terme. Arribem a una cruïlla, que prenem a la dreta vers una urbanització: Pedra Santa. A l’arribar a les cases deixem una primera pista a la dreta i prenem la següent a la dreta fins Can Motllor de Baix. La pista davalla a cercar la riera de Polinyà, però abans d’arribar-hi prendrem el camí que marxa a la dreta i que ens portarà a Can Cladelles, un bonic mas convertit en restaurant.

El camí continua pujant fins la pista de la Pedra Santa, que desfem fins la cruïlla que ens portava al cementiri. La deixem i continuem recte, sempre seguint la pista principal i la més evident. Passarem prop d’unes cases, les de Serra Maurina i arribarem a la carretera. La prenem uns metres a l’esquerra i de seguida agafem la pista asfaltada de la dreta. Passem pel costat d’un altre mas, Can Alzina, construït al s.XVII i que funciona com a restaurant i hípica.

Després d’una granja, a l’alçada d’una cruïlla i abans d’arribar a uns dipòsits, un sender marxa a l’esquerra i davalla fins travessar el torrent de Can Rovira, que travessa i puja per l’altre vessant fins la carretera de Polinyà. La prenem a la dreta uns metres fins el carrer Nou, que pujant a l’esquerra ens durà de nou a l’església de Sant Salvador.

Poc abans del final del recorregut, a Can Rovira, trobem una zona apta per a jocs i pícnic.