El Pi d’en Xandri

El Pi d’en Xandri és un dels pins més vells de Catalunya i tot un símbol ecològic, cultural i històric de Sant Cugat. Es calcula que va néixer per allà l’any 1774, a l’època de Mozart, Kant i Napoleó Bonaparte, ara fa ja uns 234 anys.

Es tracta d’un pi pinyoner (pinus pinea) i està situat al parc rural de la Torre Negra. Té una alçada considerable -23 metres- i un tronc de 3,20 metres de diàmetre. La seva capçada fa 21 metres d’ample i té una forma peculiar, com de para-sol, amb una branca díscola mig nua. El Pi d’en Xandri va perdre part del seu brancam a causa de la neu que s’hi va acumular la nit de Nadal de l’any 62, quan una formidable nevada encatifà Catalunya de blanc. L’any 1997 uns vàndals intentaren serrar-lo i calar-li foc. Va ser necessari empeltar-li un tros de tronc viu per que la sàvia tornés a circular i va ser subjectat amb els troncs que avui l’envolten per facilitar la seva curació.

De la plaça Rotary neix el camí que tradicionalment s’utilitzava per anar a Sant Medir. Pocs metres després de travessar la riera de Sant Crist, prenem el camí que marxa a ma dreta en direcció a la Torre Negra.

Tot seguit arribem a una altra cruïlla, on seguim recte deixant un sender que marxa a la dreta. En la següent cruïlla, però, canviem de direcció i ens enfilem pel corriol de la dreta, en direcció a la Torre Negra, una bonica casa fortificada on podem distingir encara els merlets de defensa. El camí desemboca en una pista més ampla que prenem a la dreta.

Passem per davant d’unes hípiques, al final de les quals trobem una altra cruïlla que prenem a l’esquerra. Aquest camí voreja les hípiques i desemboca en una nova posta que prenem a la dreta.

Arribem de nou a una cruïlla on surten a l’esquerra dos camins. El primer puja cap al turó de la Torre i el segon davalla cap a Sant Vicenç del Bosc. Prenem aquest que baixa dibuixant una doble corba molt pronunciada. Al poc trobem una cruïlla. Prenem el camí de can Borrell, que baixa a ma dreta i passa vora uns galliners i una casa.

Cal parar atenció en el següent tram per no perdre’ns. El camí s’estreny i es transforma en un corriol. Trobem una cruïlla, on deixem un caminet que marxa a la dreta (i que forma part del traçat de la marató de Collserola). Al poc trobem una altra cruïlla semblant a la primera, on també prenem a l’esquerra. Creuem una riera entre espessa vegetació i continuem pel bosc fins a un nou creuament de corriols, on tornem a prendre el de l’esquerra. Arribem a una petita clariana amb una nova cruïlla. Prenem de nou a l’esquerra, per un sender que sembla més una rasa que un camí. Uns cent metres més endavant prenem un desviament a la dreta. Aquest nou corriol travessa  la riera de la Torre Negra i arriba a uns prats. Els voregem per l’esquerra. A l’extrem dels prats neix un camí que, després de travessar la riera de Sant Medir, ens porta al camí de Sant Medir i al Pi d’en Xandri. El camí de tornada a Sant Cugat el farem per la pista ampla que va de Sant Medir a Sant Cugat i que passa per davant del pi.

Lloc apte com a zona de jocs i pícnic al Pi d’en Xandri.