logo-turisme-equestre-viu-el-valles

Ruta de Can Senosa

ruta-de-can-senosa

Ruta entre Sentmenat i Caldes de Montbui, per la zona Nord-est de la comarca. És un camí circular, d’aproximadament hora i mitja de durada, que mostra el paisatge singular de la plana vallesana, combinació de conreu de secà i bosc mediterrani de la zona. Es poden realitzar rutes de més llarga durada, de tot un matí o tarda, de tot el dia i fins i tot de cap de setmana, sempre per paratges naturals i ben conservats, de muntanya mitjana, a tocar del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. També s’ofereixen sortides cap a la plana vallesana, recomanades sobretot a l’hivern.

RECORREGUT

Aquesta ruta és una bona mostra del paisatge ruderal que al llarg de la història ha format la comarca, abans de l’expansió de l’urbanització i els polígons industrials. A cavall dels termes municipals de Sentmenat i Caldes de Montbui, passarem per diferents masos i varietats subtils del bosc mediterrani.

Sortirem de l’hípica pel camí d’accés, cap a l’esquerra i passarem enmig de conreu de secà: oliveres a dreta i esquerra, aquí alternades amb avellaners, de fulles grans i ufanoses. A mà dreta podem veure l’antic Mas d’en Cisa. Al girar el camí cap a la dreta, visualitzem el cim del Puig de la Creu al fons, amb cuidats cultius de cereals en primer terme.

Quan el camí baixa suaument cap a l’esquerra, passem pel costat d’un cuidat tancat amb oliveres, lavanda i gira-sols a mà dreta. Un seguit de canyes i ametllers segueixen el perfil del camp de blat que es va quedant elevat a mesura que baixem fins a passar un petit torrent. Els marges del camí, cada vegada més alts i argilosos, són una bona mostra del ric sòl agrícola de la zona. Els trobem plens de plantes ruderals: ravenisses, argelaga, fonoll, diferents gramínies… que atrauen una gran varietat de cargols, aranyes, papallones i altres insectes.

A continuació del torrent, fem pocs metres rodejant el polígon Mas d’en Cisa cap a la dreta, fins a recuperar el camí entre els camps de cereals. En arribar a una grossa figuera podrem veure Can Fruitós al davant i el castell de Sentmenat a l’esquerra.

Actualment s’està restaurant com a museu i restaurant. En arribar al castell, trobem la pista principal cap a Can Fruitós: tombem a la dreta, passant pel costat d’uns grans roures i després d’unes alzines i pins. Podem seguir per aquesta pista principal que discorre entre camps i pineda o agafar un trencall a mà esquerra que ens portarà a donar el tomb pels horts, que sempre són interessants com a exemple de cultiu de reg tradicional, en contrast amb els camps de secà que veiem a la resta del camí. Per aquest sender tindrem una fantàstica vista posterior del castell, sobre el barranc per on treuen el cap uns bons exemplars de pi pinyer, amb la copa més atapeïda i d’un verd més intens que el pi blanc. Trobem un camí que surt cap a Castellar i la urbanització Can Vinyals.

Al deixar enrere els horts, trobem alternança entre cultiu de secà i bosc jove d’alzina, amb alguna que altra vinya asilvestrada, fins a recuperar el camí principal, que reprendrem a mà esquerra. En aquest tros podem gaudir de les plantes aromàtiques més tradicionals: romaní, espígol i farigola, que sobretot olorarem en fregar-la els cavalls.

Continuem pel camí principal, on a dreta i esquerra podem veure grans pins blancs amb alzines joves que creixen amb força a la seva ombra i amb estepa blanca creixent a les clarianes assolellades. Quan trobem una boca de prevenció d’incendis, a mà esquerra surt una drecera cap a Guanta, per aquells amb una mica d’experiència ja que és un sender més tancat.

Continuem pel camí fins a trobar el de Guanta i de seguida ens trobem un banc de pedra de la zona; del seu darrera surt un camí cap a la font del Bou, només per a experts. En aquest banc s’hi solen asseure els sentmenatencs quan passegen fins a la verge rodejada de flors que ens trobarem just al tombar la corba.

En aquest punt el camí ja fa més pendent, el terreny és més argilós i anem pujant entre bosc ben format de pi blanc i alguna que altra alzina. De cop tindrem una vista sorprenent del castell de Guanta, camuflat per la vegetació sobre un penyal, i la masia de Can Senosa al peu. En un corba del camí, trobem l’accés al mas.

El nostre camí continua pujant. Podem veure com el sotabosc es va fent més dens, de bruc i llentiscle, fins que arribem a una petita esplanada on a mà dreta surt un sender que puja fins a l’extrem del turó, on trobarem belles sorpreses: dues restes arqueològiques del segle IV aC, unes restes d’un poblat ibèric que encara està en estudi i la Torre Roja, restes d’una petita fortalesa construïda durant el segle XIV. La darrera sorpresa és l’espectacular vista de tota la plana vallesana i la serralada litoral que evidentment feien de la fortalesa un bon lloc de guaita.

Tornem enrere pel sender i continuem el camí ample a la dreta. Comencem el descens, suau i serpentejant, seguint el perfil de la muntanya. En aquest sector, més exposat al sol, veiem com domina el pi blanc i el sotabosc és més pobre. Podem veure com el terreny es va tornant més calcari abans d’obrir-se als camps de secà d’olivera i farratge. Arribem a una cruïlla: a l’esquerra aniríem cap al Roure Gros i Caldes, recte cap a la torre Marimón i a la dreta enfilem la tornada cap a l’hípica.

Ja tornem a estar a la part alta de la plana vallesana, on podem veure la riquesa dels diferents cultius: les plantes ruderals que els rodegen, començant amb unes grans atzavares a mà dreta, els rostolls de mitjans d’estiu, els esbarzers en flor de la primavera i les móres a la tardor, ornamentat tot plegat amb flors de colors variats com les ravenisses grogues i blanques i les paperoles vermelles.

DESNIVELL

10

NO US PERDEU…

picto-camara-viuelvalles-147

Mas d’en Cisa: mas que formava part del territori del Condal. Establert com a mas Vilar al final del segle XII, apareix com mas d’en Cisa el segle XV. L’estructura és a base de murs de pedra de paredar, i els forjats estan formats per bigues i taules de fusta. A la sala de la planta baixa hi ha un portal amb arc de mig punt i un rentamans de dipòsit de pedra, encastat, amb tres cares en relleu (s. XVII-XIX), que està situat al mur de la façana principal.

Can Senosa: masia coneguda també com a Mas d’Aiguasenosa, situada a la vall del mateix nom i en territori de l’antic Condal. Apareix documentada per primera vegada l’any 1002.  Diverses reformes i modificacions han desdibuixat la seva forma original; malgrat tot, encara s’hi pot observar una finestreta gòtica de la construcció primitiva.

Castell de Guanta: més amunt de la casa de Guanta, sobre el turó del Corb o del Moro, es troba el castell de Guanta o dels Moros, del qual només en resten unes petites runes. També rep el nom de castell del Moro.

Per cronologia documental, és anterior al castell de Sentmenat, ja que és esmentat per primer cop l’any 1012. Sembla que l’origen del topònim Guanta està en el nom propi de la persona Gonter, del segle X. El castell de Guanta formava part de la xarxa de castells de defensa i torres de vigilància cristianes vers les ràtzies de les tropes musulmanes situades més enllà del Llobregat. Fou, segons la llegenda, refugi del comte Borrell.

Casa de Guanta: la casa de Guanta és d’abans del segle XV però la documentació sobre l’existència d’aquesta masia és confusa, si bé n’hi ha notícies dels llinatges Guanta i Castellet de Guanta des del segle XIII. La distinció entre castellet i casa no es pot fer fins al segle XV.

Castell de Sentmenat: edifici en origen defensiu de planta irregular, que ha estat transformat al llarg del temps en un edifici agrícola. L’edificació es desenvolupa, en forma de ferradura, al voltant d’un pati central. Actualment la planta baixa s’utilitza com a magatzem, la primera com a residencial i la segona com annexes.

La primera vegada que apareix el seu nom és l’any 1056 i va lligat a un tal Ramon Miró. El 1380, Pere de Sentmenat obtingué la senyoria del castell i el seu terme. L’edifici és fet totalment de pedra, força ben conservat en el seu exterior, obert a la banda de ponent i tancat per la banda de llevant per un gros mur, que en alguns punts arriba a assolir el gruix de 3,40 m. Aquest mur oferia protecció a la part plana, més accessible i fàcil d’atacar.

En el seu interior es poden veure diverses arcades gòtiques, algunes tapades per parets, i una magnífica volta de canó, que cobreix en tota la seva llargada el corredor paral·lel a la paret de llevant. Sobre la porta principal hom pot observar un escut amb tres ales: són les de l’emblema dels Sentmenat. El castell té al seu costat una ermita molt reformada dedicada a Sant Jaume, on hi ha enterrats gairebé tots els marquesos de Sentmenat d’aquests dos últims segles.

Poblat ibèric: dalt el pla que forma el turó de la Torre Roja està demostrada l’existència de les restes d’un important poblat ibèric. Actualment els Serveis d’Arqueologia de la Generalitat hi efectuen unes excavacions amb resultats positius.

La Torre Roja: restes d’una torre de defensa de planta circular, el mur de la qual fou posteriorment circumscrita per un altre mur, possiblement durant la mateixa època. La torre, amb uns murs de 190 cm de gruix, està construïda amb pedres de paredar disposada en filades horitzontals i formant, una bona part, espiga de peix “opus spicatum”.

El revestiment exterior, amb un gruix de 155 cm, s’adossa a la torre i no té cara interna. El mur que forma aquest revestiment està fet amb grans carreus, possiblement aprofitats de construccions anteriors (al costat mateix hi ha un poblat ibèric), tot i que, també podria ser que formés part d’algun edifici anterior.

El nom primitiu era Castellar o Puig Castellar, (segle XIV). Tot i que durant els segles XI i XII existien a Caldes els llinatges Penya Roja i Turre Rubea, el topònim “Torre Roja” no apareix, i de forma indirecta, fins a l’any 1529. La torre interior és del segle X.

SUGGERIMENTS

El bosc i el torrent de Guanta, el puig de la Creu, el dolmen de Serra Cavallera i Can Fruitós són punts d’interès propers a aquesta ruta.

També et pot interessar…

banner_productes-locals

Producte local

Al Vallès hi trobaràs un bon grapat de productes singulars vinculats al territori. Anima’t a tastar-los tots!

sentmenat1

Entorns de Sentmenat

Itinerari en bici pels voltants de Sentmenat, ideal per conèixer la història del terme.

castell Sentmenat

Castell de Sentmenat

Construcció que data de l’any 1056 i té el seus orígens com a castell termenat.

No hi ha comentaris

Deixa un comentari

16 − 7 =