Ruta de Can Senosa

Ruta entre Sentmenat i Caldes de Montbui, per la zona Nord-est de la comarca. És un camí circular, d’aproximadament hora i mitja de durada, que mostra el paisatge singular de la plana vallesana, combinació de conreu de secà i bosc mediterrani de la zona. Es poden realitzar rutes de més llarga durada, de tot un matí o tarda, de tot el dia i fins i tot de cap de setmana, sempre per paratges naturals i ben conservats, de muntanya mitjana, a tocar del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. També s’ofereixen sortides cap a la plana vallesana, recomanades sobretot a l’hivern.

Aquesta ruta és una bona mostra del paisatge ruderal que al llarg de la història ha format la comarca, abans de l’expansió de l’urbanització i els polígons industrials. A cavall dels termes municipals de Sentmenat i Caldes de Montbui, passarem per diferents masos i varietats subtils del bosc mediterrani.

Sortirem de l’hípica pel camí d’accés, cap a l’esquerra i passarem enmig de conreu de secà: oliveres a dreta i esquerra, aquí alternades amb avellaners, de fulles grans i ufanoses. A mà dreta podem veure l’antic Mas d’en Cisa. Al girar el camí cap a la dreta, visualitzem el cim del Puig de la Creu al fons, amb cuidats cultius de cereals en primer terme.

Quan el camí baixa suaument cap a l’esquerra, passem pel costat d’un cuidat tancat amb oliveres, lavanda i gira-sols a mà dreta. Un seguit de canyes i ametllers segueixen el perfil del camp de blat que es va quedant elevat a mesura que baixem fins a passar un petit torrent. Els marges del camí, cada vegada més alts i argilosos, són una bona mostra del ric sòl agrícola de la zona. Els trobem plens de plantes ruderals: ravenisses, argelaga, fonoll, diferents gramínies… que atrauen una gran varietat de cargols, aranyes, papallones i altres insectes.

A continuació del torrent, fem pocs metres rodejant el polígon Mas d’en Cisa cap a la dreta, fins a recuperar el camí entre els camps de cereals. En arribar a una grossa figuera podrem veure Can Fruitós al davant i el castell de Sentmenat a l’esquerra.

Actualment s’està restaurant com a museu i restaurant. En arribar al castell, trobem la pista principal cap a Can Fruitós: tombem a la dreta, passant pel costat d’uns grans roures i després d’unes alzines i pins. Podem seguir per aquesta pista principal que discorre entre camps i pineda o agafar un trencall a mà esquerra que ens portarà a donar el tomb pels horts, que sempre són interessants com a exemple de cultiu de reg tradicional, en contrast amb els camps de secà que veiem a la resta del camí. Per aquest sender tindrem una fantàstica vista posterior del castell, sobre el barranc per on treuen el cap uns bons exemplars de pi pinyer, amb la copa més atapeïda i d’un verd més intens que el pi blanc. Trobem un camí que surt cap a Castellar i la urbanització Can Vinyals.

Al deixar enrere els horts, trobem alternança entre cultiu de secà i bosc jove d’alzina, amb alguna que altra vinya asilvestrada, fins a recuperar el camí principal, que reprendrem a mà esquerra. En aquest tros podem gaudir de les plantes aromàtiques més tradicionals: romaní, espígol i farigola, que sobretot olorarem en fregar-la els cavalls.

Continuem pel camí principal, on a dreta i esquerra podem veure grans pins blancs amb alzines joves que creixen amb força a la seva ombra i amb estepa blanca creixent a les clarianes assolellades. Quan trobem una boca de prevenció d’incendis, a mà esquerra surt una drecera cap a Guanta, per aquells amb una mica d’experiència ja que és un sender més tancat.

Continuem pel camí fins a trobar el de Guanta i de seguida ens trobem un banc de pedra de la zona; del seu darrera surt un camí cap a la font del Bou, només per a experts. En aquest banc s’hi solen asseure els sentmenatencs quan passegen fins a la verge rodejada de flors que ens trobarem just al tombar la corba.

En aquest punt el camí ja fa més pendent, el terreny és més argilós i anem pujant entre bosc ben format de pi blanc i alguna que altra alzina. De cop tindrem una vista sorprenent del castell de Guanta, camuflat per la vegetació sobre un penyal, i la masia de Can Senosa al peu. En un corba del camí, trobem l’accés al mas.

El nostre camí continua pujant. Podem veure com el sotabosc es va fent més dens, de bruc i llentiscle, fins que arribem a una petita esplanada on a mà dreta surt un sender que puja fins a l’extrem del turó, on trobarem belles sorpreses: dues restes arqueològiques del segle IV aC, unes restes d’un poblat ibèric que encara està en estudi i la Torre Roja, restes d’una petita fortalesa construïda durant el segle XIV. La darrera sorpresa és l’espectacular vista de tota la plana vallesana i la serralada litoral que evidentment feien de la fortalesa un bon lloc de guaita.

Tornem enrere pel sender i continuem el camí ample a la dreta. Comencem el descens, suau i serpentejant, seguint el perfil de la muntanya. En aquest sector, més exposat al sol, veiem com domina el pi blanc i el sotabosc és més pobre. Podem veure com el terreny es va tornant més calcari abans d’obrir-se als camps de secà d’olivera i farratge. Arribem a una cruïlla: a l’esquerra aniríem cap al Roure Gros i Caldes, recte cap a la torre Marimón i a la dreta enfilem la tornada cap a l’hípica.

Ja tornem a estar a la part alta de la plana vallesana, on podem veure la riquesa dels diferents cultius: les plantes ruderals que els rodegen, començant amb unes grans atzavares a mà dreta, els rostolls de mitjans d’estiu, els esbarzers en flor de la primavera i les móres a la tardor, ornamentat tot plegat amb flors de colors variats com les ravenisses grogues i blanques i les paperoles vermelles.

El bosc i el torrent de Guanta, el puig de la Creu, el dolmen de Serra Cavallera i Can Fruitós són punts d’interès propers a aquesta ruta.