Aquest itinerari ens permet descobrir, en pocs quilòmetres, moltes de les realitats de la comarca. Caminarem vora els horts plantats a les fèrtils ribes del riu Ripoll, recorrerem pels parcs i pulmons de la vila, vorejarem els sectors més industrials i passejarem pels carrers més cèntrics de Ripollet.
RECORREGUT
Sortim de davant l’església parroquial de Sant Esteve, tot un símbol de la vila. L’edifici actual està construït sobre una església romànica del segle X amb planta en forma de creu llatina. El portal és d’estil renaixentista del s. XVII. Si ens fixem en els pedestals que suporten les columnes, hi descobrirem uns pollets tallats a la pedra que simbolitzen l’escut municipal.
El campanar actual, d’estil modernista, es construí l’any 1882 per substituir el malmès campanar d’espadanya anterior. Baixem pel carrer Nou, fins a creuar el carrer Balmes, una ampla avinguda. A l’esquerra veiem l’Ajuntament. Continuem pel parc del riu Ripoll fins el camí que voreja els horts i que prenem cap el nord. Arribem al poliesportiu i pugem pel carrer Magallanes fins la carretera de Santiga, que prenem a l’esquerra fins la Casa de Natura, que identificarem fàcilment per les plaques solars plantades al seu jardí.
La Casa de Natura és un equipament municipal on es desenvolupen activitats d’educació ambiental i activitats destinades a l’adquisició de coneixements sobre ciències naturals. Prenem l’avinguda del Mediterrani a la dreta i entrem al Parc dels Pinetons. Ens enfilem a la part més alta del parc i ens dirigim cap a un enorme dipòsit.
Des d’aquest punt, les vistes sobre la ciutat a un costat i les de Sant Llorenç del Munt a l’altre són impressionants. El paisatge és totalment agrícola i el camí, anomenat camí de la Serra, recorre el llindar dels camps de conreu. Al final dels camps, la línia d’arbres i vegetació de ribera ens indica el traçat del torrent de Can Duran. A l’alçada del carrer de Pau Casals deixem el camí de la Serra i entrem al poble. Unes escales a l’esquerra ens permeten prendre el carrer de Joan Miró, que seguim fins el final. Continuem a la dreta per la rambla de Sant Jordi, una de les vies principals de la vila, fins el mercat. El carrer Nou, que baixa a l’esquerra, ens duu de nou a l’església de Sant Esteve.
DESNIVELL
NO US PERDEU…
L’església de Sant Esteve: l’església actual està construïda sobre estructures romàniques. Hi ha constància escrita de la seva existència des de l’any 986, encara que es creu que ja hi era abans del segle X. La construcció primitiva era més reduïda que l’actual, de planta en forma de creu llatina ben definida, amb un absis semicircular probablement reconstruït al segle XII. A la dreta, sortint de l’església, hi havia un petit cementiri adossat a les seves parets i, a l’esquerra, un reduït claustre amb un pou al mig. El portal és d’estil renaixentista del segle XVII. En els pedestals que suporten les columnes hi ha uns pollets, que representen l’escut municipal, tallats a la pedra. La façana actual, adossada a la primitiva, va ser refeta al mateix segle. L’actual campanar, edificat el 1882 per substituir l’antic d’espadanya que estava molt malmès, és d’estil modernista.
Rambla de Sant Jordi: la principal artèria de la ciutat és centre d’activitats socials i comercials, que els diumenges i festius es converteix en passeig de vianants. Al començament de la rambla hi ha el Centre Cultural, un modern edifici tot blanc inaugurat l’any 1995, i el Casal de Joves, situat en una antiga torre. Al davant trobem el Centre Parroquial, un edifici d’estil noucentista.
SUGGERIMENTS
Zones de jocs i pícnic a qualsevol dels parcs que trobem al llarg del recorregut.
No hi ha comentaris