El camí Romeu que va de Barcelona a Montserrat va ser molt utilitzat per les colles dels Xatos quan es dirigien, en romeria, a l’ermita de Sant Muç. Durant les festes de la Pasqua de Resurrecció, armats amb ganivets, forquilles, culleres i graelles gegantines, sortien de l’església de l’Hospital de la Santa Creu, al Raval de Barcelona, on hi havia una capella dedicada al sant i venien a l’ermita a celebrar l’aplec. La gent de Rubí s’afegia a la processó i a l’arrossada que tenia lloc davant l’ermita de Sant Muç, i per la tarda es feia un ball a la plaça del poble.
RECORREGUT
L’excursió comença al Castell, situat en un dels punts més antics d’ocupació en època ibèrica de Rubí. L’antic castell formava part d’una línia de fortificacions defensives del món musulmà i estava situat més a l’oest, prop de l’ermita de Sant Genís.
L’any 1233 els cavallers de Rubí construïren un casal que fou transformat un segle després en castell, a la vegada que s’abandonava l’antiga fortificació. El nou castell fou concebut com el punt de defensa del terme de Rubí i com a centre d’administració feudal. Al final del s. XIV la jurisdicció civil i militar passà a mans del rei i el castell passà a convertir-se en residència senyorial primer i en una masia posteriorment. L’any 1983 fou adquirit per l’Ajuntament de Rubí, que el remodelà per adequar-lo als usos culturals que té avui en dia.
Prenem el camí que marxa per darrera el castell i que voreja el mur d’una nau industrial, tot deixant a l’esquerra l’itinerari local de natura de Sant Muç. Arribem a una esplanada on marxa avall un carrer asfaltat. Nosaltres seguim pel camí que passa davant de l’edifici de pisos coneguts amb el nom de Pich Aguilera i que ens porta fins el pont-aqüeducte de can Claverí. Va ser construït l’any 1753, a causa de la desviació del torrent de Can Ramoneda, per poder bastir d’aigua els recs i el molí del castell i permetre el pas del camí que menava a l’ermita de Sant Muç.
Abans del pont, a l’esquerra, unes escales ens permeten davallar a la cruïlla de carrers, on prenem el que puja paral·lel a les vies del tren, que travessem per un pont uns metres més amunt. Aquest carrer ens porta fins la masia de Can Ramoneda, que identifiquem fàcilment per la seva característica palmera.
Seguim fins a una cruïlla on el camí asfaltat marxa a l’esquerra i on prenem la pista de terra que segueix recte. Aquest tram del recorregut coincideix amb el GR-96, sender de gran tradició històrica que permetia als peregrins anar de Barcelona a Montserrat i, a les colles de Xatos, a l’ermita de Sant Muç, a la que arribem prenent la primera cruïlla que trobem a l’esquerra.
Davant de l’ermita sovint cremen els ciris que aquells que volen agrair quelcom al sant han encès. Tornem de nou al GR i prenem la pista que marxa a la dreta del GR. Aquesta drecera travessa el torrent de Can Serra, passat el qual trobem un creuament de camins. Prenem el de l’esquerra, que va resseguint un tallafocs, fins arribar a un túnel que ens permet travessar l’autopista per sota. El camí gira i discorre paral·lel a l’autopista. A l’esquerra marxa el camí a la masia de Can Fonollet, que també té una petita ermita. Poc abans d’arribar a les vies del ferrocarril, prenem a la dreta el camí que marxa paral·lel a les vies i que travessa de nou l’autopista. El camí s’allunya una mica del traçat del ferrocarril i travessa el torrent de Can Pòlit. Trobem una cruïlla on deixem el camí pel que anàvem i que marxa recte i prenem el de l’esquerra, que ens encara a la ciutat de Rubí. Un petit túnel ens permet travessar per sota la via del tren i ens porta a un carrer asfaltat que, cap a la dreta, ens duu de nou al castell.
NO US PERDEU…
El Castell: el castell de Rubí s’aixeca dalt d’un turó a la part occidental del nucli urbà de Rubí i a l’altra banda de la Riera. Ha tingut, al llarg dels anys, diverses funcions. En el segle XIII i XIV el castell defensava Rubí contra bandits i exèrcits estrangers. El segle XV es convertí en una residència senyorial sense jurisdicció feudal en mans de la família dels Torrelles, molt vinculada a la tradició naval i militar. Finalment, al segle XVI és convertí en una casa de pagès, funció que ha perdurat fins ben entrat el nostre segle.
Ermita de Sant Muç: és un sant de l’església ortodoxa i sembla ser que el seu culte va arribar al nostre país en època visigòtica. Aquesta ermita és famosa per les romeries de les colles dels Xatos, procedents de la Barcelona vuitcentista, durant les festes de la Pasqua de Resurrecció. La referència documental més antiga de l’ermita és del 1307. No obstant això, la majoria dels elements visibles daten del s. XVIII. Així, el presbiteri fou construït en aquesta època, de la qual també daten les deteriorades pintures de l’interior.
SUGGERIMENTS
L’ermita de Sant Muç disposa de zones aptes per a jocs i pícnic.
També et pot interessar…
Museu Municipal Castell (MMUC)
La millor manera de fer un recorregut des de la prehistòria fins al present de Rubí.
No hi ha comentaris